n'aident pas à clarifier la position du Coll de la
Perica ;
en revanche les itinéraires décrits attestent de
son positionnement sur
la piste balisée,
laissant même penser que l'on se trouve ici-même
sur la passe.
Les
PR et GR attribuent à certains carrefours le nom d'un col ou
d'un
sommet proche. Ce peut être le cas des indications fournies
par ces
panneaux d'information.
La
gestió de la forest requereix nombrosos treballs de millora
i
mantenient relacionats amb la sostenibilitat dels recursos forestals i
amb la seguretat i el gaudi de l'entorn natural. Aquests
treballs consisteixen a afavorir la vegetació arbrada, la
pastura de
bestiar, l'ús públic, la prevenció
d'incendis forestals i el control de
l'erosió.
Aprofitaments i beneficis
La
forest ofereix beneficis valuosos i variats. Els més
tangibles, i que
estan regulats per llei, són la fusta, la llenya, la mel,
els pinyons,
la cacera, els bolets i les pastures. També
ofereix
beneficis menys tangibles,
però d'igual valor, com el lleure, la recollecció
de plantes, el
paisatge, la regulació del règim
hídric i la fixació de carboni.
1 - Pastura
2 - Bolets
3 - Paisatge
4 - Pinyons
5 - La Mel
6 - Fixació de Carboni
7 - Cacera
8 - Fusta i llenya
Le carrefour des Quatre
Camins est à l'intersection de... deux chemins.
A droite : le Camí del Castell de Molinàs
Tout droit,
le Camí de
l'Ermita de
Sant Miquel amorce une courbe sur la gauche et poursuit dans le sens
des flèches d'un panneau caché,
20 janvier 2008
honteux d'avoir pris la place d'un fléchage bien visible.
La signalétique du PR vert et rouge - qui s'affiche ici
comme étant
"l'Itinari : Monuments Megaliticas"
- pointe timidement les
directions de :
←
Puig d'Esquers - 2,28 km ←
Sant Miquel de Colera - 2,10 km ←
Coll de les Artigues - 2,52 km
UTM :
31 T 508694 4693927
Le PR
repart donc au sud-est
et grimpe hardiment
vers le Coll de Tres Camins
que le catalogue des
cols d'Espagne positionne dans un virage
difficile à négocier.
fléché
Sant Miquel de
Colera sur un panneau directionnel de l'itinari
"Panoràmica".
Cette bretelle
dessert
l'édifice religieux annoncé :
UTM :
31 T 507795 4694135
l'Església vella de Sant Miquel.
Le balisage vert et rouge
incite à s'avancer
sur l'esplanade
de l'église qui profite du replat d'un col de flanc.
Selon l'écrivain Antonio Ibáñes
Olivares, le toponyme "Colera"
viendrait probablement du latin Collis, Coll, turó...
Ici en l'occurrence col,
vu l'emplacement de l'ancienne
église paroissiale du village, distant de 7 km. Patrimoni
històric i
cultural
A la
Muntanya de Colera hi ha diversos elements
històrics de diferents èpoques que
tots plegats conformen
la vida d'una vall amb molta història. Des de la
prehistòria, amb el dolmen
del Puig d'Esquers II
i algunes inscultures, passant per l'edat mitja amb l'ermita romànica de
Sant Miquel de
Colera, el Castell
de Molinàs i el casal de la Coma de l'Infern,
fins el
s.XVIII i els nostres dies amb el veïnat de Molinàs, Colera i el Mas
Tarragona, entre d'altres.
Diversitat d'habitats
A
la forest s'hi troben presents diversos elements de flora i fauna de
màxi interès per l'espai natural protegit del Massís de l'Albera,
tot i la continuada activitat
humana a la zona que hi ha incidit de forma directa.
D'aquestes espècies cal destacar-ne les
més
representatives de la zona com són : l'àguila cuabarrada(Hieraaetus fasciatus),
el xoriguer petit
(Falco naumanni), la tortuga
mediterrània (Testudo hermanni), la Falguera reial(Osmunda regalis) i
el banyarriquer(Cerambix cerdo).
L'église est
mentionnée en 1219 comme étant une possession du
monastère de Sant
Quirze de Colera.
L'église romane
a été
abandonnée jusqu'à tomber en ruine. Sa
proximité avec la France a
incité le département de la Culture de la
Genenralitat de Catalogne, la
Diputació et le diocèse de Gerone ainsi que "les
amis de Saint-Michel
de Colera" a entreprendre une restauration maintenant achevée
ou presque.
L'église
est
composée d'une seule nef avec une abside semi-circulaire
orientée vers
l'est.
De retour à la piste
principale, fléchée "Coll de les
Artigues",
La table d'orientation du Coll
de Sant Miquel
s'intéresse principalement aux montagnes parcourues
à l'occasion de
précédentes randonnées : le Puig del
Llogregat, les massifs du Canigou
et de las Salinas, le Puig de Bassegoda, El Mont et à de
nombreux
villages, points de départ de boucles : Aguillana, Espolla,
Sant
Climent Sescebes, Rabos...
Le panorama, lui, ne
s'arrête pas aux limites de la table ; il attire le regard au
nord-est sur le Puig
de Falcó ; à l'est sur Colera ;
au sud -est sur le Cap de Ras, Lança et le Cap de Creus.
Parmi les destinations multiples fléchées au
passage du Coll
de Sant Miquel,
seul le randonneur initié sait laquelle choisir.
La randonnée, elle, se poursuit à l'est,
dos au col,
en descente, à flanc du Puig d'Esquers.
Une longue courbe
fait entrer le "Camí del Puig d'Esquers" sur le Pla del Castell
et l'oriente au nord-ouest
où il zigzague
pour rallier
le Camí de
Sant Miquel
à la patte d'oie empruntée à l'aller
entre le Coll de Tres Camíns
Le Camí del Mas Patiràs, franchit d'un
même élan la passe et un passage canadien
face à un col vers lequel il se dirige.
A gauche de la barrière,
un panneau d'information traite de "La
forest en consorci de Mas Patiràs".
Es tracta
d'una finca forestal de proprietat
particular en consorci o contracte de gestió
amb
l'Administració forestal. Es va establir l'any 1954 amb el Patrimonio Forestal del Estado. La Finca se
situa a la capçalera de la riera
de Garbet, al sud-oest del terme de Colera. Té
una
superfície de 118,81 ha i és inclosa dins la
xarxa europea d'espais
protegits Natura 2000. La flora i la fauna
Des de l'any 2006,
en aplicació de la Directiva
92/43/CEE que crea una xarxa ecològica europea
d'espais
protegits, l'Albera
forma part de la xarxa Natura 2000 amb un total de 16.308,73 ha.
És un massís amb una elevada diversitat biològica,
tot i la seva reduïda extensió, ja que presenta una
clara zonació
altitudinal
que va des del nivell del mar fins a l'estatge montà.
En aquesta
part més oriental del Pirineu algunes espècies pirinenques o eurosiberianes estan
al seu límit de distribució i entren en contact
amb espècies clarament
mediterrànies.
En surplomb de la passe un panneau
apporte des informations au randonneur sur l'hydrologie et
l'érosion :
UTM :31 T 508398 4692821
L'ordenació agrohidrològica
correcta d'una conca permet un aprofitament sostenible dels seus
recursos naturals. Contràriament, els desequilibris en els
usos del sòl
o els incendis forestals poden comportar-hi l'inici de processos erosius.
Aquestes
forests es localitzen a la part alta de les rieres de Valleta i de
Garbet i ocupen un 20% i 16% de la superficie total de les seves conques. Les seves
valls es caracteritzen per tenir pendents
forts, sòls poc profunds i pedregosos, baixa
fertilitat i
poca retenció d'aigua.
Les repoblacions forestals
Des de
l'inici del segle XX, l'Estat va impulsar les repoblacions forestals. A
partier dels anys 50, es van plantar molts terrenys públics
i privats
en consorci
amb l'Administració
forestal.
Les repoblacions
pretenien millorar la protecció
del sòl desproveït de
vegetació i reduir-ne la pèrdua per
erosió, aconseguir beneficis econòmics dels
productes primaris i ocupar
la població
rural
en la postguerra.
En
aquestes forests, s'hi ha abocat molt d'esforç
humà i econòmic per
arribar al que tenim ara. Aquets anys s'han plantat des de pins
mediterranis fins a alzina, suro, arboç i diverses
espècies de
vegetació de ribera.
La piste
quitte l'échine de la montagne vers le surplomb d'une autre
vallée ;
celle du
Au nord-ouest, rien n'arrête le regard avant les neiges du Canigou ;
à l'est c'est encore une masse blanche qui attire l'oeil :
les
façades de Grifeu,
perché sur la Serra del Socarrador qu'il faudra
grimper plus tard depuis le bord de mer.
Si le chemin contournant le Puig del Llop s'arrête au col, le
sentier en
provenance du sommet
Le "Camí del
Mas Patiràs
a Valleta" poursuit au sud-est, à flanc de montagne dont les
crêtes
bientôt s'abaissent sur un énième col
topographique (353,8 m.).
L'Itinerari vert et rouge, ressurgi d'on ne sait où,
s'éclipse vers le
sommet suivant tandis que le circuit BTT 3 reste sur la Pista, direction Coll de les Portes.
La "Pista"
contourne alors le Puig Tifell et surplomble le Clot éponyme.
Dos au Puig
d'Esquers et au Coll del Llop
la voie
perd peu à peu ce qu'il lui reste d'altitude
sans pour autant entrer en terrain moins accidenté.